Rutes /
Josep Miracle i Vallvidrera
Tot recordant Josep Miracle
El dia 19 de novembre de 1998 a l’edat de 94 anys, ens deixava Josep Miracle i Montserrat.
En acomplir-se els deu anys del seu traspàs, el Districte de Sarrià-Sant Gervasi, la Biblioteca Collserola-Josep Miracle i els veïns de Vallvidrera varen recordar la seva figura i la seva obra amb aquesta Passejada
literària pels indrets de Vallvidrera on va viure tants anys i on va escriure el gruix de la seva obra.
Josep Miracle i Vallvidrera
Resident a Vallvidrera des dels anys trenta, s’integrà ràpidament en la vida associativa del poble i va contribuir activament en diverses iniciatives cíviques i culturals.
Durant als anys més durs de la clandestinitat, impulsà, amb d’altres companys, molts d’ells veïns de Vallvidrera, els actes d’homenatge a Mossèn Cinto a la Vil·la Joana, el 10 de Juny, aniversari de la mort del poeta. Conten els testimonis que, molt sovint, calia burlar els controls de la guàrdia civil per arribar al que avui és la Casa-Museu.
En aquest sentit, fou el promotor de Vil·la Joana com a Museu i el fundador i, més tard, president de l’Associació d’Amics de Verdaguer. Va ser un dels responsables de la reinstauració de les ballades de sardanes a Vallvidrera i ajudà en totes aquelles festes i activitats, ja fos durant les Festes Majors o en qualsevol ocasió en què es demanés el seu suport.
Al costat del Dr. Baixarias i d’altres integrants de l’Associació de Veïns, endegà la restauració de l’abeurador de la Plaça de Vallvidrera, on hi podem llegir dos versos del poema que Joan Maragall dedicà als nostres
indrets:
"Ai, boscos de Vallvidrera,
quines sentors m’heu donat"
(Després de visitar la darrera casa, a la Carretera de Sarrià, i tot anant cap a la plaça del Centre Cívic, ens aturarem en aquest punt)
L’obra literària de Josep Miracle
L’àmplia obra literària de Josep Miracle es troba recollida, abastament, en el volum "Josep Miracle i la seva obra", Barcelona, 1973, a càrrec de diversos autors.
La seva producció literària és extensíssima i abasta els gèneres més diversos: poesia, conte, novel·la, teatre, teatre per a infants, assaig, biografia, temàtica vària (treballs filològics i revisió de textos d’altri),
pròlegs, traduccions, articles i conferències.
Cal destacar, sobretot, l’assaig i la biografia, dedicats al fet sardanístic i a figures de les lletres catalanes, que sempre compten amb el suport d’una acurada investigació i documentació : Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà,
Joan Maragall, Pompeu Fabra, Josep M. Folch i Torres, per esmentar, només alguns exemples.
La seva tasca filològica arrenca de la seva funció com a secretari personal del mestre Pompeu Fabra, en els primers anys de l’exili, i es concreta, de fet, en la publicació de la seva Gramàtica catalana, de la qual se n’han fet nou edicions. Diccionaris normatius i bilingües completen l’obra d’aquest filòleg de formació autodidacte.
Els estudiosos dels seus treballs coincideixen en afirma què la seva obra no era de càtedra, sinó de divulgació. La col·lecció "La Nuri també en vol saber", en va ser un bon exemple, així com la seva tasca directa com
a professor.
En paraules de Delfí Escolà:
"Rigorosament parlant, en Miracle no haurà estat el "poeta", ni el "contista", ni el "novel·lista", ni el "dramaturg", ni "l’assagista", ni "l’investigador", però sí tant com el biògraf, l’home indissolublement lligat al conreu i a l’expandiment de la llengua catalana en tots els seus aspectes. Per a un sector molt ample de l’opinió pública catalana, en Miracle ha estat "el gramàtic" i "el revisor del Diccionari Fabra".
Com podem veure, més que un escriptor creador, Miracle va ser un infatigable treballador de fons de la llengua catalana en els anys més difícils en què ho podia ser amb una obra realment extensa i rigorosa.
0
Punt de trobada
Vil·la Joana. Casa Museu Verdaguer. MHCB
1
Punt de trobada i primera parada
Era de Vil·la Joana, Vallvidrera
Comencem la passejada en aquesta Casa Museu per recordar la tasca biogràfica i els diversos assaigs que Miracle dedicà a Mossèn Cinto, però també perquè gràcies al seu coratge i empenta, aconseguí que aquest edifici fos el santuari verdaguerià que acull el record del poeta.
Llegirem un petit fragment dels Estudis verdaguerians.
2
Segona parada
Can Sissí
En esclatar la guerra civil, Josep Miracle i la seva família es traslladen a Vallvidrera, on ja hi havien passat alguns estius. S’instal·len a la masia coneguda com a Can Sissí, molt a prop de la Font de la Teula i de l’antiga parròquia de Santa Maria de Vallvidrera.
Des de l’exili, enyorava aquests indrets, amb el poema Cançó d’enyorança que dedicava a la seva família.
3
Tercera parada
Font de Sant Ramón
Rellotge de sol
4
Quarta parada
Can Bover
En tornar de l’exili no pogué tornar a Can Sissí i s’instal·la durant uns pocs anys en aquesta casa, sense l’ambient idíl·lic de l’anterior però amb vistes a Barcelona. Llegirem el text Vallvidrera es redreça, com a mostra del seu arrelament definitiu al poble i de la implicació en la seva vida social i cultural.
5
Cinquena parada
Villa Dolores
En aquesta casa, construïda a principis del segle XX per l’arquitecte Salvador Vinyals i que disposa d’una gran terrassa amb vista esplèndida sobre Barcelona, hi residí Josep Miracle des de l’any 1950 fins poc abans de la seva mort. Aquí hi va escriure el gruix de la seva obra biogràfica, filològica i d’assaig. L’extensa biblioteca amb què comptava va ser donada, en bona part a la Biblioteca de La Caixa i, posteriorment, a la Biblioteca Collserola-Josep Miracle.
En aquest punt, llegirem un fragment de l’article Per lletra de més i per lletra de menys, com a exemple del seu tarannà combatiu envers la defensa de la llengua.
6
Sisena parada
Abeurador. Plaça Vallvidrera
Farem una breu aturada en aquest punt per recordar que Josep Miracle va ser un dels impulsors de la restauració d’aquesta font, on podrem llegir uns versos de Joan Maragall, Boscos de Vallvidrera.
f
Punt d’arribada
Arribada Centre Cívic Vallvidrera-Vázquez Montalban
Biblioteca Collserola - Josep Miracle